Ceràmiques Guzmán - Manel

No esperava una noia tan bonica,

Darrere d’aquest taulell.

El teu estil em fascina.

On has estat tot aquest temps?

I aprofitar, ara que et gires,

Per donar grcies al Cel,

I per passar-te revista,

Dels talons fins els cabells.

No t’espantis per, ara, voldria dir-te,

Que ho ets tot per mi I que jo puc ser tot teu.

Vull sentir-te explicar la teva vida,

Els teus somnis, I, els teus grans secrets.

I tornes I em dediques el ms gran dels teus somriures,

I emboliques el paquet,

I les teves mans expertes,

L’adornen amb un llacet.

I congelo el moment quan les nostres mans es creuen,

A l’intercanviar el bitllet,

Per els teus ulls estn nerviosos,

Has d’atendre altres clients.

Per, si dubtes, podries atrevir-te

A sortir amb mi per fer un cigarret.

Per si penses que podria servir-te,

Jo m’esperar per aqu encara algun temps.