Desapareixíem lentament - Manel

Vaig entrar a la festa

L’amfitrió em va presentar els convidats

Vaig cridar: «he vingut a començar de zero»

Vaig acomodar-me en un sofà

Des de la finestra es veia el parc on s’avorrien uns adolescents

Vaig pensar: «On dorm?

Què veurà quan es llevi?»

Mentre desapareixíem lentament

Vaig comprar-me un saldo de trompeta, assajàvem cada nit

Estava bé tocar, però preferia barallar-me amb els veïns

Ah!

Mireu, un mi major volant, escapant-se per damunt del celobert

Vaig escriure-li alguna cançó, i què?

Mentre desapareixíem lentament

Vaig pujar a un arbre amb l’ambició de veure el Llobregat

Les banques eren guerxes i del pes se’m van tombí tombà

Les noies joves de la vila se’m van quedar mirant de lluny, rient

Ah!

La vida podia ser difícil

Mentre desapareixíem lentament

Vaig trobar una dona, vam llogar un apartament prop de Gavà

Què vam ser ella i jo tot aquell temps em temo que no us ho sabré explicar

Mai vaig dir-li en què pensava l’hemisferi més cabró del meu cervell.

Una brisa fresca, la platja deserta

Mentre desapareixíem lentament

L’ajudant del mag va treure el vel i allà seguíem, morts de fred

El públic, amb raó, emprenyat reclava que li tornessin els diners

El productor abraçava la cartera i deia: «Paciència senyors meus!

Les paraules màgiques funcionen

Però aquest parell desapareixen lentament»

El del teatre reclamava calma dient:

«Tranquils, res és tant curt ni net

Les paraules màgiques funcionen

Però aquest parell desapareixen lentament»