Vés bruixot! - Manel

No haurà estat senzill venir fins aquí

-és espantós com la gent parla-

Tot i que, de lluny, sempre m’has semblat

Prou forta per no amargar-te

Jo et reconec que em van convèncer amb facilitat

No ho vaig pensar, però ara confio que em comprendràs

I és que des de mon pare al que deien de tu a la televisió

Entre la teva veu tan prima i el teu tambor;

Des de la teva cara estranya, com d’aparició

Fins als barrets tan arriscats i Def Con Dos…

Però avui he entès que us estimàveu

Com molts no haurem estimat mai

Però avui he entès que us estimàveu

Per molt que ho intenti hi ha coses que no puc canviar

Per molt que m’hi esforci he anat predicant tantes barbaritats

I és que si, en general, tots els canvis ja em posen tan nerviós

Entre cançons plenes de xiscles i el teu maleït tambor

I entre la teva cara rara que de nen em feia por

Era tan fàcil que et donéssim la culpa de tot…

Però avui he entès que us estimàveu

Com molts no haurem estimat mai

Però avui he entès que us estimàveu

I t’ho explico, així, covard, aprofitant que ell no ens sent

Que davant d’aquell gran home, ho reconec ara mateix

Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés

Ja veuríem qui seria el guapo que et cantés!