Cançó del dubte - Manel

Una veu li preguntava «què seràs quan siguis gran?»

La meva amiga callava i somreia cap avall

Qui tornés a aquella tarda a prendre foc

I aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!

Quan el pare preguntava «quina feina trobaràs?»

La meva amiga, rabiosa, intentava no plorar

I el cervell jove repassava les opcions

I tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons

Però, en mirar-lo, el camí no diu si vas a la glòria o al fracàs

I sortíem a les nits

«va, demà ho farem millor»

Mentre el dubte ens observava

I sentíem créixer dins

Gairebé una decisió

Però era el dubte que jugava

Amb tot allò que era bo

Amb tot allò que era bo

Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes

La meva amiga dubtava i s’arrambava contra ell

I s’adormia prometent-se que demà

Sabria estar contenta al seu costat

Desgraciats si sabeu el gust que fan els petons que fem dubtant!

T’has quedat mirant un prat

Esperant que neixin flors

Mentre el dubte les matava

T’has quedat tota la nit

Observant com dorm un cos

Mentre el dubte reclamava

Tot allò que era bo

Tot allò que era bo

Ha passat a mig matí

M’ha tocat amb unes mans

Plenes d’ungles despintades

No tenia gaire temps

Però passava pel veïnat

I em volia dir que ara

Ho té molt clar

La meva amiga diu que ho té molt clar!