Vestida De Nit - Sílvia Pérez Cruz

Pinto les notes d’una havanera

Blava com l’aigua d’un mar antic

Blanca d’escuma, dolça com l’aire

Gris de gavines, daurada d’imatges

Vestida de nit

Miro el paisatge, cerco paraules

Que omplin els versos sense neguit

Els pins m’abracen, sento com callen

El vent s’emporta tot l’horitzó

Si pogués fer-me escata

I amargar-me a la platja

Per sentir sons i tardes del passat

D’aquell món d’enyoranças

Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta

I guarnir de palmeres el record

Escampant amb canyella totes les cales

I amb petxines fer-lis un bressol

Els vells em parlen plens de tendresa

D’hores viscudes amb emoció

Joves encara, forts i valents

Prínceps de xarxa, herois de tempesta

Amics del bon temps

Els ulls inventen noves històries

Vaixells que tornen d’un lloc de sol

Porten tonades enamorades

Dones i Pàtria, veles i flors

Si pogués fer-me escata

I amargar-me a la platja

Per sentir sons i tardes del passat

D’aquell món d’enyoranças

Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta

I guarnir de palmeres el record

Escampant amb canyella totes les cales

I amb petxines fer-lis un bressol

Fer-lis un bressol