Cançó de dona i home - L'Ham de Foc

Per als meus pares que són també els meus fills

Dona

Pel quadre d’ones de mar duu la dona als cabells

Replegats retallets

D’innocència amb gafeta color d’ocell

Va i ve pel vespre en un vaixell de neu i peixos

Que fan curumbeles

I estrelles i rojos corals que neden fent quadrats

Els contra que va cercant l’estimat que escoltà

Als seus somnis dient-li:

«Amor meu, vine soleta on no estic» i la doneta anà

I tots li diuem que torne a port «ve tempesta cruenta»

I ella naviga I canta «I QUE SI MUIC!»

Home

Libèl lules van passant junt a aquell jove estrany

Que parlava amb els núvols

Ell els contà que partí fa ja temps de ben lluny

Perquè en la soledat una aueta escoltà que li deia:

«Ha acabat el temps d’aquesta espera tan llarga»

I tots li diuem que torne correns

Que ve hivern i la neu ho farà tot blanc

Només mira els teus cabells, el teu rostre al mirall

I les robes que dus dels camins que has anat

Però ell camina i canta amb veu 'namorada:

«QUÈ IMPORTA SI MUIC, si mort ja ho estava!»

I recolli la darrera flor d’aquell camí

I a les robes alça per dur-la a l’estimada