Barcelona i Jo - Joan Manuel Serrat

A mida que arriben homes

Es va fent gran la ciutat

A mida que els peus li creixen

Se li fa petit el cap

A mida que creix oblida

Inflada de vanitat

Que sota l’asfalt hi ha la terra

Dels avantpassats

A mida que perd la mida

Es va omplint de presoners

De robinsons d’estar per casa

Nàufrags enmig del merder

Que viuen vides petites

En petits móns de formigó

Així estan les coses entre

Barcelona i jo

Mil perfums i mil colors

Mil cares té Barcelona

La que en Cerdà somnià

La que va esguerrar en Porcioles

La que devoren les rates

La que volen els coloms

La que es remulla a la platja

La que s’enfila als turons

La que per Sant Joan es crema

La que compta per dansar

La que se’m gira d’esquena

I la que em dóna la mà

A mida que la camino

Sota els plecs del seu vestit

I li repasso les arrugues

Amb la punteta del dit

Em xiulen les cantonades

Aquella vella cançó

Que només sabem la lluna

Barcelona i jo

L’estimo nua i sencera

Relliscant entre els dos rius

Amb les seves fantasies

I les seves cicatrius

Me l’estimo amb la fal·lera

D’un caloio enamorat

Perquè és viva i perquè es queixa

La meva ciutat