Vull Per A Demà - Brams

Pels ports del Ribagorça al cor de la Noguera

Paro el meu cotxe i resto badant

Les alzines que s’allunyen al capvespre

De la terra surt quelcom sobrenatural

Lluny les mentides i els errors

Lluny la injustícia i la por

És l’amor qui m’empeny a estimar la justícia

Que aquesta terra m’està demanant

Per l’Eix del Llobregat pujant a Berga

Se’m fa evident dels homes el progrés

Els boscos i els rius que abans eren nets

Paisatge fet a clapes que ens han cremat

Potser si, sortim endavant

Tots gaudim d’oportunitats

Però mentre l’home no entengui la raó

D’estimar, l’indret on viu, al seu voltant jo

Seguiré lluitant enmig la fredor

Com una flor que neix amb el desgel

Embriac d’amor llenço el puny al vent

Jo vull per a demà la meva terra lliure!

Si heu pujat als cims pels volts de maig i heu vist la bellesa que s’ofereix

Heu sentit remoure els vostres endins amb el vent que us retorna el vostre

esperit

Jo també he somiat aquesta nit tota la terra estes així

Homes com flors naixent arreu sacsejats pel vent de llibertat

Que els fa més dignes i he pensat que…